26 noviembre 2011

Crisis? What crisis?

Rate this posting:
{[['']]}
(Presentación finalizada)

¿Está ya todo dicho sobre la crisis de la deuda privada y la deuda pública en España, Grecia, Italia, Portugal, Irlanda, y también Alemania, Francia...?

¿De verdad mandan los mercados sobre los políticos o más bien lo cierto es que los políticos de derechas usan a los mercados para imponer sus objetivos?



Com Arcadi (El cau de l'eriçó) diu:

"Que fan els estats en aquest punt? Reduir la despesa per equilibrar les entrades i les sortides, i en què redueixen? Bàsicament en tres coses, serveis socials, educació i sanitat. Però això deixa a la ciutadania i a la societat encara més pobre del que era amb el que la recaptació impositiva segueix baixant, els treballadors perden i els empresaris també i de retruc l'estat també. Si una societat és pobre ningú inverteix en ella, els empresaris no volen produir per produir, ho volen per vendre, el que els interessa no és el producte en sí, sinó la plusvàlua que comporta vendre'l. Si els salaris baixen, imaginem que a zero, tal vegada podrem produir molt però ningú podrà comprar res. Hi ha d'haver un cert nivell d'ingressos salarials perquè l'economia funcioni. Si no hi ha confiança en el mercat el crèdit que hi pugui haver no es destina tampoc a invertir en productivitat sinó en especulació, el que genera noves bombolles i tornem-hi a començar."

2 comentarios :

  1. Hola Rafa , diria que coincidim molt en la visió de l'enganyifa en què estem immersos.
    La societat produeix excedent des dels neolític, és a dir, des que va començar això del treball. I la productivitat no ha deixat d'augmentar des de llavors. I l'excedent també. I la cleptocràcia d'aquest excedent,
    En el que dius el benefici paga impostos a l'estat, però no sé si això és així realment, les Sicav i endergues d'aquestes ho eviten en bona mesura.
    Els bancs fan un servei públic, social, fonamental, en moure una economia fonamental. Per tant, poden ser privats? no haurien de respondre a criteris públics? Per què cal privatitzar les activitats públiques? La banca hauria de ser ètica, cercar el bé social, o si es vol, deixar de fer inversions en el mal.
    El PIB del món dóna avui perquè tots els habitants del planeta visquem amb el nivell de vida de Portugal, que no està gens malament per la majoria d'aquests, però sí per la minoria que acapara i ha de deixar de fer-ho.
    Hi ha una cosa evident, el diner aturat no dóna benefici. Al meu parer al capital li calen dues coses. Una que s'estableixi una diferència de potencial, és a dir que uns en tinguin i altres no, si no no té valor (si ens donen mil milions a tots ens quedem igual, només atorga poder si els mil milions els té un i els altres no), i després que aquest potencial circuli per genera més diner, que sigui possible acaparar.
    Per mi, com per molts economistes, la cosa no es un problema de productivitat, mai el mon ha produït tant com avui, sinó de repartiment del que això produeix, el benefici. Com be dius estan destruint la societat. Les retallades i tot aquesta enganyifa sols beneficia salvar als que van al castell de popa, el que no sembla que entenguin és que quan el vaixell s'enfonsi també s'enfonsaran ells.
    No deixa de ser curiós que a la Gran Depressió del 29, el mercat estava ple de productes, però tant cars que ningú podia comprar-los. I llavors es morien de fam. Un sistema pervers. Avui mor de fam molta gent, seguim amb la perversió.
    Si hi ha manca de diners cal anar a cercar-los on són, i on són? No pas en mans del poble, sinó en mans de les grans fortunes, cal fer que la diferència de potencial circuli, el diner es mogui però es mogui per fer una societat millor no per acumular. El benefici com a motor, l'individualisme possessiu, no genera un món millor. Allà on l'FMI i afins, regits per l'escola de Chicago i els acords de Washington es posen en solfa, la misèria augmenta. Hi han alternatives? I tant, tu em planteges unes quantes, la cosa és que els que poden dur-le a terme no volen i els que volen no poden. A no ser que hi hagués una unió que costa de veure a hores d'ara. Sigui com sigui, ens cal un altre model de societat. J.L. Sampedro ho té clar: El capitalisme està esgotat.
    Què vindrà? Llàstima que d'aquí cent anys no hi serem i ens quedarem amb les ganes de veure-ho
    Fem el possible per que sigui quelcom on, si fora el cas, ens agradaria estar. Una utopia? Com deia el Subcomandante Marcos: "La desilusión o el escepticismo es una impresionante coartada para no comprometerse con nada"
    salut,
    Arcadi

    ResponderEliminar
  2. Aquí hi ha alternatives, val la pena llegir-lo.
    http://www.agarzon.net/?p=1184
    Arcadi

    ResponderEliminar