Acerca de...


(Mis artículos en Nueva tribuna aquí)

Nec spe nec metu.


Vaig néixer a Chella (Canal de Navarrés, València) el 1955. Encara no havia fet els dos anyets que em van emigrar a Barcelona, ​​al barri de Gràcia: al Camp d’en Grassot. Ni del Barça ni del València (de fet: ni del futbol), tinc l’excusa perfecta quan no vull entrar en dialèctiques gairebé sempre vanes: a Madrid, on sovint vaig anar per temes de treball, sóc valencià; a València, català i a una altra cosa; i a Barcelona: ciutadà a -que no de- Catalunya (Espanya, Europa) i res més.

Després de fer voltes pels barris de Barcelona, ​​he tornat al meu estimat Camp d’en Grassot, a Gràcia Nova. Antany treballador, avui jubilat. En temps fill, avi enguany. Més que cosmopolita, caospolita (terme que ha de ser inventat, i del qual no em reservo cap dret); més que escrividor, lletraferit; i més que instruït, no bon estudiant: una mica químic, una altra mica economista, cualque cosa de sociòleg i una altra de filòsof. I quan arribi el cas, per allò de no haver de pensar a l'últim moment la frase perfecta que tanca el drama, ja tinc preparada la meva (que no és meva, és d'Alberto de Chirico) epitàfica frase: Taci e riposa: qui si spegne il canto… Encara que, total, què més fa: he donat el meu cos a la ciència.


Rafael Granero Chulbi, a Barcelona, el 12 de Juny de 2006.

No hay comentarios:

Publicar un comentario