
Després de donar voltes pels barris de Barcelona, he tornat al meu estimat camp d’en Grassot, a Gràcia Nova. Més que cosmopolita, caospolita (terme que està per ser inventat, i del que no em reservo cap dret); trec punta als meus ullals amb una barreja d'en Rawls, Sloterdijk, Montaigne, A. Espada, J. Mosterín i Maragall (Pasqui, és clar: que posats a epatar...). Lector compulsiu de l’A. Pérez Reverte, però no acrític: tot, però no tot; de l’E. Mendoza: tot, però sí tot; del John Kennedy Toole: clar que amb aquest... Com que estaré cagat de por i no me’n sortiré, i per no patir més maldecaps en aquell darrer moment, ja tinc dita la meva (que no és meva, és de Alberto de Chirico) darrera frase: Taci e riposa: qui si spegne il canto...
Rafael Granero Chulbi, a Barcelona, el 12 de Juny de 2006.
Nací en Chella (Canal de Navarrés, Valencia), en el año 1955. Con menos de dos años, fui emigrado a Barcelona, al barrio de Gracia: al ‘Camp d’en Grassot’. Ni del Barça, ni del Valencia (odio el fútbol: he ahí el quid), tengo la perfecta excusa si quiero evitar vanas discusiones: en Madrid, donde solía ir por razones laborales, soy valenciano; en Valencia: catalán y a otra cosa; y en Barcelona: ciudadano de Catalunya (España, Europa) y nada más.

Rafael Granero Chulbi, en Barcelona, a 12 de Junio de 2006.
hola rafael
ResponderEliminarquién dijo la frase "Taci e riposa, qui si spegne il canto."?
Gracias
Me coges en falso. Seguramente pertenece a un libro, ya sea de Giordio Agamben, ya sea Peter Sloterdijk...
ResponderEliminarMe temo que no podré contestar tu amable nota a corto plazo, pero así que pueda encontrar la nota, dejaré aquí la referncia...
Saludos.
Hasta más leer
¡Por fin lo encontré!
ResponderEliminarhttp://www.almunecar77.com/editorial.html?idEditorial=22
...un bello poema Alberto de Chirico:
Taci e riposa: qui si spegne il canto (Calla y reposa, aquí se acaba el canto)
y también:
http://sogniesegni.blog.dada.net/post/634587/I-sogni-di-De-Chirico.html
Le atmosfere rarefatte ed inquietanti delle opere di De Chirico si allineano come perle di situazioni complesse ed enigmatiche.
Aria di sogni, situazioni oniriche, incubi immobili in cui ogni riferimento ad una presenza umana è di voluto disturbo... un'irritabile allusione che rompe l'uniforme assenza.
Non sono opere allegre, non sono opere tristi ...sono ed esistono come la vita ed il suo mistero, al di là della materia e della sua fragile illusione.
Taci e riposa
qui si spegne il canto.
Della tua vita dell'antico pianto.